Salomón

El curtmetratge de Salomón deixa a l’aire moltes qüestions, la majoria de lliure opinió. Però la que realment agafa més força és la següent: “És possible que es doni un canvi d’actitud?” En la meva opinió, sí que és possible, ja que abans de tot som persones, i tothom pot rectificar els seus errors i modificar els seus ideals amb els diferents esdeveniments que es vagin succeint.

I a partir d’aquí sorgeix una altra qüestió, la qual planteja si és necessària una recompensa material per a que es doni un canvi d’actitud en la gent. A això opino que pot ser favorable per a agilitzar el procés de canvi, però no crec que sigui essencial, no crec que s’hagi de comprar a la gent, sinó que només caldria temps i una mica de voluntat, ja que és un procés lent i transformatiu.

El que m’ha sobtat d’aquesta vídeo-producció, i que m’agradaria comentar, és el fet de generalitzar amb que en els pobles petits d’Espanya la gent acostuma a ser molt tancada (cosa que és certa depenent de les zones geogràfiques). Però no crec que per això sigui veritat, ja que aquestes desigualtats socials només pel color de pell també es poden donar a les grans ciutats, i potser llavors sí que són més accentuades i també més difícils de resoldre.

Si ho pensem bé, en un poble petit la majoria són gent gran, i han de conviure dia a dia els que són. Sempre podran existir diferències entre alguns d’ells, però les hauran d’intentar evitar i superar, per portar-se bé i fer-ho tot més agradable. També, tot i que siguin gent tancada, acostumen a ser molt acollidors amb la nova gent que hi arribi, ja que aquests donaran més vida al poble altre cop, i també molts es dedicaran a treballar les seves terres, evitant que aquestes quedin abandonades.

Igualment, com podem observar al curtmetratge, en aquell poble només és un home qui no accepta als immigrants en un principi, perquè la resta del poble, tot i que no se’ls veu socialitzant-se molt amb ells, no tenen res en contra i accepten ràpidament que en Salomón vulgui jugar a la petanca amb ells.

Concloent la idea, el que vull dir és que no es pot generalitzar, ja que cada persona és un món, independentment de la seva procedència o edat. El que queda clar és que abans de jutjar a algú se l’ha de conèixer interiorment, i tothom s’ha de deixar de prejudicis que mai portaran a res de bo.