Anunci de Nadal

A la següent entrada vull ensenyar l'anunci de Coca-Cola d'aquest Nadal 2011, per comentar-lo posteriorment:

Com es pot veure, és un anunci que en poc temps de duració arriba a la gent d'una forma molt emotiva. Només l'eslògan diu moltes coses: "Hay razones para creer en un mundo mejor". Amb això, se'ns vol indicar que, tot i que ens trobem ens uns moments molt difícils amb aquests temps de crisi, no tot ha de ser dolent, sinó que encara existeixen bones notícies, que la gent encara és solidària donant ajuda a aquells més necessitats, i també la honestitat que demostren en molts casos.

En quant a la immigració, es donen dues notícies relacionades, coses que han passat durant aquest últim any. La primera que parla sobre un hosteler que acull i dóna de menjar a uns immigrants en la nit de Cap d'Any; i la segona sobre un marroquí que torna 400 butlletes de loteria extraviades, amb un valor de 8000 euros. Tant en una notícia com en l'altre, ho fan sense necessitat de ser recompensats de tal manera.

Són aquest tipus de notícies els que ens fan pensar en que no tot ha de ser negatiu, ja sigui en el tema de la immigració o en la resta. Sempre ens acabem fixant en les males notícies, que són les que criden més l'atenció, però també n'hi ha de positives, i aquest és un bon exemple que hauríem de tenir en compte.

Com a últim comentari, voldria afegir que ens podem fixar al començament del vídeo en els nens que canten la cançó que sona durant tot l'anunci, els quals són de diferents cultures, però es troben tots formant una "pinya", perquè pot existir un món multicultural, sense diferències ni exclusions.

Entrevista en època de Campanya Electoral

El dia 16 de novembre, es va emetre al programa Los Desayunos de TVE 1 una entrevista al candidat de CiU a les Eleccions Generals, Josep Antoni Duran i Lleida. Durant l'entrevista, penjada a continuació, també fa una petita menció al tema de la immigració, el que podreu escoltar més concretament a partir del minut 2:15. Veiem-ho:

Tot comença per, segons diu ell, un malentès en un titular que va publicar en un post en el seu blog, en que deia que "A Catalunya neixen ja més Mohamed que Jordi o que José". Com diu la presentadora, no sembla un discurs gaire integrador, però ell s'excusa en que s'ha malinterpretat, i gira l'argument, de tal manera que pugui ser bastant creïble, potser perquè digui el que realment pensa, o per la facilitat de paraula que té i intenti quedar bé davant la opinió pública.

Sigui com sigui, es menciona la següent frase: "Me preocupa que haya muchos 'Mohameds' que no se integren y que no respeten los valores de este país". I també diu que plantejar aquestes qüestions "no es racismo, es hablar de un problema" i "lo que no puede hacerse es cerrar los ojos ante una realidad".

Com comento abans, sembla molt creïble el seu discurs, independentment del que pugui pensar ell en realitat. Però igual que tot el seu discurs sembla molt correcte, també podria haver modificat la paraula "Mohameds" per "immigrants", ja que quan parlem d'immigració no ens referim només als marroquís, sinó que a gent de qualsevol punt del planeta. De totes maneres, encara que només parlés d'una nacionalitat en concret, tampoc és la forma més correcta de nomenar-los.

Per qui ho vulgui, deixo aquí l'enllaç de la pàgina on es pot veure l'entrevista sencera:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/elecciones-20-n/duran-lleida-preocupa-haya-muchos-mohameds-se-integren-pais/1250265/

Per últim, vull afegir un vídeo que he trobat mentre buscava l'anterior. És un petit debat del senyor Duran i Lleida amb una dona musulmana sobre el vel islàmic, en el programa Tengo una pregunta para usted de TVE 1, del dia 16 d'octubre del 2007. Realment és un debat com tants hem pogut veure, i només remarco el moment en que diu que existeix un retràs de la cultura musulmana envers la nostra (comentari que després intenta arreglar) i que tot aquell que visqui aquí s'ha de poder i voler integrar, tornant a l'exemple que tants cops hem sentit en que nosaltres som els primers que ens hem d'integrar si viatgem als seus països d'origen, així que ells haurien de fer el mateix.

Pel que podem veure, en aquest tipus de debat mai arribarem a un consens per la gran variabilitat d'opinions. Tot i així, trobo que aquest senyor argumenta les seves opinions, i deixa veure els seus propis punts de vista, agradin o no a la resta de gent, però mai fent comentaris gratuïts sense cap sentit.

Butlletí polític

En aquesta entrada vull parlar sobre un tríptic que em van donar fa uns dies pel carrer. Es tracta d'un butlletí electoral del senyor Anglada, candidat a les pròximes eleccions generals del 20 de novembre en representació del partit Plataforma per Catalunya (PxC).

En primer lloc, veiem el seu eslogan que ja sobta molt: "Primer els de casa". Però si l'obrim i mirem les seves propostes, trobem moltes que van en contra de la immigració, a les quals anomenen com a "solucions a la immigració". Si llegim, es veu que parlen des de repatriació immediata dels immigrants il·legals fins a posar per davant dels immigrants a la gent del país en quant a beneficis i polítiques socials. També es parla de seguretat ciutadana, acabant la proposta amb l'expulsió dels immigrants delinqüents.

Per altra part, també es fan altres tipus de propostes, tractant temes des de la crisi econòmica fins a la restauració dels valors en l'educació. Aquestes propostes ja són més adaptades al que realment preocupa a la societat i les que també treballen la resta de partits polítics.

Per acabar, en un petit requadre es fa com una petita conclusió de la iniciativa que el propi partit segueix: "La immigració estrangera posa en perill la identitat catalana. Parafrasejant a Torras i Bages, Catalunya serà catalana o no serà."

En la meva opinió, crec que la immigració no és cap perill per la identitat catalana, segurament és una gran equivocació. Aquesta seguirà viva mentre es porti a terme, i per això no s'ha d'excloure als immigrants, sinó tot el contrari, se'ls ha de poder incloure a la nostra societat i a la nostra cultura, fent que ells també formin part d'ella.

Una altra cosa que m'ha cridat l'atenció és que justament la part que parla sobre la immigració està escrita en castellà, mentre que la resta de propostes estàn escrites en català sense cap traducció. Això em fa pensar que potser el que volen és que el missatge arribi millor als immigrants i que aquests es sentin identificats.

Però també em sobta el fet de que el dia que m'ho van donar pel carrer, em vaig fixar que només ho repartien entre la gent del país, o els que els hi semblaven del país, i en canvi passaven de llarg als immigrants, cosa que tampoc entenc, perquè dies després van enviar aquests mateixos butlletins a tots els domicilis dels votants (inclosos els immigrants).

Sincerament, no entenc com es pot permetre, si tenim algo d'ètica moral, que existeixi un partit polític que faci unes propostes d'aquestes característiques, igual que també acostumen a fer anuncis televisius bastant denigrants.

Salomón

El curtmetratge de Salomón deixa a l’aire moltes qüestions, la majoria de lliure opinió. Però la que realment agafa més força és la següent: “És possible que es doni un canvi d’actitud?” En la meva opinió, sí que és possible, ja que abans de tot som persones, i tothom pot rectificar els seus errors i modificar els seus ideals amb els diferents esdeveniments que es vagin succeint.

I a partir d’aquí sorgeix una altra qüestió, la qual planteja si és necessària una recompensa material per a que es doni un canvi d’actitud en la gent. A això opino que pot ser favorable per a agilitzar el procés de canvi, però no crec que sigui essencial, no crec que s’hagi de comprar a la gent, sinó que només caldria temps i una mica de voluntat, ja que és un procés lent i transformatiu.

El que m’ha sobtat d’aquesta vídeo-producció, i que m’agradaria comentar, és el fet de generalitzar amb que en els pobles petits d’Espanya la gent acostuma a ser molt tancada (cosa que és certa depenent de les zones geogràfiques). Però no crec que per això sigui veritat, ja que aquestes desigualtats socials només pel color de pell també es poden donar a les grans ciutats, i potser llavors sí que són més accentuades i també més difícils de resoldre.

Si ho pensem bé, en un poble petit la majoria són gent gran, i han de conviure dia a dia els que són. Sempre podran existir diferències entre alguns d’ells, però les hauran d’intentar evitar i superar, per portar-se bé i fer-ho tot més agradable. També, tot i que siguin gent tancada, acostumen a ser molt acollidors amb la nova gent que hi arribi, ja que aquests donaran més vida al poble altre cop, i també molts es dedicaran a treballar les seves terres, evitant que aquestes quedin abandonades.

Igualment, com podem observar al curtmetratge, en aquell poble només és un home qui no accepta als immigrants en un principi, perquè la resta del poble, tot i que no se’ls veu socialitzant-se molt amb ells, no tenen res en contra i accepten ràpidament que en Salomón vulgui jugar a la petanca amb ells.

Concloent la idea, el que vull dir és que no es pot generalitzar, ja que cada persona és un món, independentment de la seva procedència o edat. El que queda clar és que abans de jutjar a algú se l’ha de conèixer interiorment, i tothom s’ha de deixar de prejudicis que mai portaran a res de bo.    

Primera activitat

Aquesta primera dinàmica que s'ha proposat tracta de donar cadascú la seva pròpia opinió davant d'una sèrie de preguntes relacionades amb la immigració, en les que cal dir què penso jo, què pensa la gent del meu voltant i què pensa la societat en general (tot segons el meu parer).

En quant a les preguntes que es proposen, la que trobo més significativa és la primera de totes: "En general, la gent és racista?". És la que realment engloba tot el tema a treballar en aquesta assignatura. Això sí, a l'hora de posar-ho en comú amb la resta de companys, observem que les respostes són molt variades, i no seran ni millors ni pitjors.

Jo opino que la paraula racisme és molt complexe. Hi ha de molts tipus, i amb opinions molt diferents. Es donen moltes situacions que en poden donar peu, o simplement es pot basar en una ideologia, en una manera de pensar. També a vegades ens ve donat pel pensament que té la gent del nostre voltant, amb el que normalment es coincideix, o inclús amb el pensament que generalment té la societat.

M'imagino que després d'aquesta assignatura modificarem la nostra idea, la que teniem fins ara, o almenys ens ajudarà a raonar el nostre pensament, i evitar que no sigui una idea infundada pels demés.

Noticia: http://www.adn.es/politica/20110917/NWS-0194-ultraderecha-estandarte-inmigrante.html

El que trobo interessant d'aquesta noticia és que podem veure com la política també és una forma per infundar una idea sobre qualsevol tema. En aquest cas, alguns partits polítics tracten a la immigració de delinquents (generalitzant), cosa que crec que és injusta, però que tindrà el suport dels seguidors del mateix partit. Es veu com la política té molta força, molt poder, davant de la societat, tinguin o no idees raonades.